El primer parque eólico español se ubicó en la Garriguella (Gerona) el 9 de abril de 1984, y estaba formado por cinco aerogeneradores con una potencia de 24 kilovatios cada uno –producían 125 veces menos energía que hoy–. Actualmente, no quedan restos de dicho parque, por haber finalizado su vida útil –20 años–.
"La construcción del parque eólico de Garriguella convirtieron a Catalunya en pionera en el desarrollo de la energía eólica moderna, un sector que está trabajando para recuperar el impulso inicial y desarrollar nuevos proyectos que alcancen las necesidades energéticas de nuestra sociedad", afirmó hoy el presidente de EolicCat, Ramon Carbonell.
Cataluña aumentó el año pasado en 77 megavatios (MW) su capacidad de generación de energía eólica, lo que supone un 23% más que el año anterior, alcanzando los 420,44 MW de potencia máxima instalada, a pesar de lo cual Cataluña queda lejos del objetivo de los 3.500 MW fijado por la Generalitat para el 2015.
EolicCat, la agrupación de productores eólicos catalanes, ha informado de que la apertura de tres nuevos parques eólicos formados por 38 aerogeneradores durante el pasado año ha permitido hacer frente mediante energía eólica al 1,5% del consumo eléctrico de Cataluña durante 2008.
Los tres nuevos parques supusieron una inversión de 85 millones de euros y se han instalado en las comarcas tarraconenses del Baix Ebre y la Conca de Barberà, con lo que, en total, Cataluña cuenta con 17 parques eólicos que produjeron 750.000 megavatios durante las aproximadamente 2.000 horas en que estuvieron en funcionamiento en 2008.
A pesar de este aumento, la producción eólica catalana supone sólo el 2,5% de la generada en toda España, con un claro atraso respecto a otras comunidades autónomas como Castilla-La Mancha, Castilla y León o Galicia, con una potencia de 3.415 MW, 3.334 MW y 3.145 MW, respectivamente.
Ante esta situación, el presidente de EolicCat, Ramon Carbonell, manifestó que "es importante que la nueva normativa pendiente de aprobar favorezca la implantación eólica y asuma el objetivo de los 3.500 MW para el año 2015", en referencia a la nueva ley sobre energías renovables pendiente de aprobación por el Parlamento catalán.
La producción eólica catalana de 2008 equivalió al consumo eléctrico de 250.000 familias y evitó la emisión a la atmósfera de 1,2 millones de toneladas de CO2.
Durante 2009 está previsto el inicio de construcción de 15 nuevos parques, seis de los cuales están ya en obras.
El desmantelamiento y la recuperación de la zona prueba el mínimo impacto ambiental de la energía eólica.
Ramon Carbonell, presidente de EolicCat, entidad que agrupa a 50 empresas catalanas del sector, afirma que el aniversario pone de manifiesto dos hechos contrapuestos: "Por un lado, celebramos la espectacular evolución de la tecnología eólica, en la que Catalunya ha sido pionera, pero por otro nos preocupa el importante retraso que padecemos en implantación".
EolicCat quiere hacer realidad la planificación eólica formulada en el Plan de la Energía de Cataluña 2006–2015, aprobado por el Govern de la Generalitat de Cataluña en octubre de 2005, donde se plantea como objetivo 3.500 MW de potencia eólica instalada en Cataluña en el año 2015.
—————————————
Principis de l’energia eòlica
L’home sempre ha aprofitat l’energia del vent. El primer molí del qual tenim referències va funcionar al segle VI abans de Crist. Des de llavors, la tecnologia eòlica s’ha anat diversificant i ha permès bombejar aigua, moldre gra i, en l’actualitat, generar electricitat. Els darrers avenços permeten aprofitar millor el vent i, en conseqüència, produir més energia i reduir-ne el cost. L’energia eòlica és avui el sector energètic amb un creixement més ràpid en tot el món.
Els aerogeneradors tenen una vida útil d’entre 20 i 25 anys de mitjana. Passat aquest període, es poden substituir els aerogeneradors antics o bé desmantellar el parc. Els aerogeneradors vells es poden reutilitzar per determinats usos o bé reaprofitar-se com a ferralla. D’aquesta manera la instal.lació d’un parc eòlic es completament reversible.
Les energies renovables són vitals en la nostra lluita contra el canvi climàtic i tecnologies com l’eòlica poden ajudar a construir un sistema de generació d’energia sostenible pel futur.
Cóm funciona un aerogenerador?
Els aerogeneradors produeixen electricitat tot aprofitant l’energia natural del vent per impulsar un generador. El vent és una font d’energia neta, sostenible que mai s’esgota, i la transformació de la seva energia cinètica en energia elèctrica no produeix emissions.
Els aerogeneradors son l’evolució natural dels molins de vent i avui en dia son productes d’alta tecnologia. La majoria de turbines genera electricitat des que el vent assoleix una velocitat d’entre 3 i 4 metres per segon, genera una potència màxima de 15 metres per segon i es desconnecta per prevenir danys quan hi ha tempestes amb vents que bufen a velocitats mitges superiors a 25 metres per segon durant un interval temporal de 10 minuts.
Tecnologia de les turbines eòliques
Generar energia a partir del vent és simple: el vent passa sobre les aspes del aerogenerador i provoca una força giratòria. Les pales fan rodar un eix que hi ha dins la góndola, que entra a una caixa de canvis. La caixa de canvis incrementa la velocitat de rotació de l’eix provinent del rotor e impulsa el generador que utilitza camps magnètics per convertir l’energia rotacional en energia elèctrica. L’energia del generador, de 690 volts, passa per un transformador per adaptar-la al voltatge necessari de la xarxa de distribució, generalment d’entre 20 i 132 kilovolts. Les xarxes regionals de distribució elèctrica reparteixen l’energia per tot el país, a llars i negocis.
Els parcs eòlics marins
El mar obre noves oportunitats per a l’energia eòlica, sobretot perquè el vent circula a velocitats molt elevades i les economies d’escala permeten la instal.lació de turbines d’una grandària superior. La tecnologia de les turbines eòliques dels parcs marins es basa en els mateixos principis que la dels parcs terrestres. Es construeixen bases de formigó per sostenir l’estructura de les turbines, que pot ser de diversos dissenys. La part superior d’aquesta base es pinta d’un color brillant per fer-la visible als vaixells, i inclou una plataforma d’accés per facilitar el manteniment dels equips. Cables submarins porten l’energia a un transformador que la converteix a alt voltatge (normalment, entre 33 i 132 kv) abans de portar-la a la xarxa de distribució.
Funcionament i manteniment
Tant els aerogeneradors terrestres com els marins tenen a la part superior de la gòndola dos instruments que mesuren la velocitat i la direcció del vent. Quan el vent canvia de direcció, els motors giren la gòndola i les pales es mouen amb ella per posar-se de cara al vent. Les aspes també s’inclinen o es posen en angle per assegurar que s’extreu la quantitat òptima energia a partir del vent.
Tota aquesta informació queda enregistrada als ordinadors i es transmet a un centre de control. Als parcs eòlics, que son agrupacions de més de un aerogenerador, hi ha entre 0 a 6 persones treballant físicament, en funció de la quantitat de aerogeneradors. Cada aerogenerador és revisat periòdicament. Els ordinadors controlen els diferents components de la turbina i, si detecten un problema, fan que la turbina deixi de funcionar i alerten un tècnic o enginyer perquè la revisi.
La quantitat d’electricitat produïda a partir d’un aerogenerador depèn de diversos factors:
1. La velocitat del vent.
El potencial eòlic es calcula en funció de la distribució de la velocitat del vent. Si el vent bufa al doble de velocitat, generarà vuit vegades més energia. Els aerogeneradors situats a llocs on les mitjanes de velocitat del vent són de 8 metres per segon a l’alçada de l’eix del rotor produeixen entre el 75 i el 100% més d’electricitat que aquelles on el vent bufa a una mitjana de 6 metres per segon.
2. El diàmetre del rotor.
El diàmetre del rotor determina la denominada "àrea escombrada" que es la superfície virtual que dibuixa el rotor perpendicularment al flux del vent. Un increment de diàmetre de rotor significa un increment de l’àrea escombrada i per tant un increment en la captura de la força del vent.
3. La disponibilitat de l’aerogenerador.
Ens referim a la capacitat de funcionament de l’aerogenerador, és a dir, quan la màquina no està parada per les operacions de manteniment. Els aerogeneradors europees modernes tenen una disponibilitat mitjana del superior al 98%, lo qual significa que només requereixen 7 dies naturals per executar les operacions de control d’avaries i de manteniment.
4. La forma com estan col.locats els aerogeneradors.
Els parcs eòlics estan instal.lats de forma que cap aerogenerador impedeixi que arribi vent a un altre. Tot i això, altres factors, com consideracions ambientals, l’impacte visual o les necessitats de connexió a la xarxa de distribució sovint tenen prioritat sobre el traçat òptim per captar el vent.
Petits aerogeneradors
A petita escala, determinats models d’aerogenerador poden instal.lar-se a les llars o fer possibles petits projectes alimentats amb energia eòlica. Aquestes màquines poden ser autònomes o estar connectades a la xarxa de distribució.
Els sistemes autònoms s’utilitzen per generar electricitat que permet carregar unes bateries. Aquestes bateries permeten fer anar petites aplicacions elèctriques, sovint a llocs allunyats on resulta car o físicament impossible connectar-se a la font principal de subministrament energètic. És el cas de granges rurals o petites illes, que poden recórrer als aerogeneradors per escalfar o bombejar aigua, electrificar el tancat dels ramats, encendre els llums o fer anar petits sistemes electrònics per controlar equipaments.
Intermitència
La generació d’electricitat amb el recurs del vent sovint es descriu com a "intermitent", ja que el vent no bufa de forma continuada. Un aerogenerador individual genera electricitat durant el 70-85% del temps amb una producció elèctrica que varia segons la velocitat del vent en cada moment.
Per garantir un subministrament continuat, s’ha d’aconseguir un equilibri segon a segon entre la generació d’energia i la demanda. El sistema elèctric està dissenyat per fer front a les diferències entre la demanda d’energia i el subministrament. Amb tot, cap unitat de producció elèctrica és totalment fiable i la demanda també és incerta. Per això, s’estableixen reserves que tenen en compte les estadístiques de variacions previstes durant el temps. La variabilitat de la generació d’energia eòlica és una més de les variacions que s’han de tenir presents per establir els nivells de reserva necessaris que permetin ajustar la generació d’energia en funció de la demanda.
El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
Elaborat per la Generalitat i aprovat per el parlament de Catalunya, es proposa específicament "la promoció de les fonts energètiques renovables" com un dels quatre grans objectius del govern català per aquest període. Els altres tres objectius del pla són el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, el desenvolupament de les infrastructures energètiques necessàries i el suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic. El desenvolupament de l’energia eòlica està, així, en línia amb els objectius del Pla estratègic de l’Energia.
El pla parteix de la constatació que el model socioeconòmic de Catalunya es basa en l’augment de l’activitat econòmica, que redunda en l’increment del nivell de vida i del benestar. Aquesta circumstància, lligada a la manca de conscienciació de la necessitat d’estalviar energia, explica l’augment continuat de la demanda de recursos energètics.
En l’actualitat, el 85% de l’energia primària que es consumeix a tot el món prové de combustibles fòssils. Segons consta al citat Pla de l’Energia de Catalunya, es calcula que el ritme actual de producció d’aquests combustibles limitarà les reserves de petroli a 40 anys, de gas natural a 65 i de carbó a 200-230 anys. Altres estudis en canvi calculen amb un esgotament del petroli a 30 anys i també amb un esgotament de les reserves d’urani a 40 anys.
L’actual sistema energètic porta associades diverses disfuncions localment i globalment. En l’àmbit local, els principals problemes són les emissions contaminants, l’impacte paisatgístic i l’afectació dels sistemes naturals. En l’àmbit global, l’accés als recursos fòssils condiciona l’estructura geopolítica i és una font recurrent de conflictes internacionals, es malbaraten recursos que posen en perill el nostre futur i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle afecten el clima. S’estima que l’any 2030 les emissions mundials de gasos amb efecte hivernacle seran un 60% superiors a les actuals.
Les energies renovables
El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 planteja la necessitat d’avançar cap a l’adopció d’un nou model socioeconòmic, tot reduint el consum d’energia i la nostra dependència dels combustibles fòssils. En aquest punt, les energies renovables com l’eòlica prenen protagonisme com a eines per aconseguir més seguretat energètica i lluitar contra el canvi climàtic. Juntament amb les energies renovables, el govern català aposta per una combinació de polítiques de gestió de la demanda, mesures fiscals i actuacions per diversificar i millorar les vies d’abastament d’energia.
La grandària del territori és un factor clau pel desenvolupament de les energies renovables. Catalunya aporta el 18,8% del PIB espanyol i concentra el 15,8% de la població de l’Estat, però només té el 6,3% del territori. És, a més, un territori altament industrialitzat, densament poblat, amb grans infraestructures de comunicacions i receptor de turisme massiu. Aquests factors dificulten la implantació d’energies renovables, com ara l’eòlica.
La Generalitat no té competències exclusives pel que fa a l’energia. La Unió Europea publica directives que afecten aquest àmbit, de la mateixa manera que l’Estat i els ajuntaments. Les administracions han de coordinar-se per guanyar en eficàcia. En el cas de Catalunya, el Pla de l’Energia preveu la creació de l’Agència Catalana de l’Energia per gestionar l’execució del mateix pla.
